Els ultims dies i setmanes, un degoteig de botigues handmade que són un referent a Barcelona han tancat o canviat de mans... casualitat? fí d'un període de bonança? Us donaré la meva humil opinió.
Ja fa anys que em vaig llançar de cap al món de les labors creatives i les manualitats, va ser quen vaig acabar la carrera, amb tant de temps lliure i donat el meu caràcter de cul inquiet, havia de trobar activitats que emplenèssin tant de temps lliure. Vaig començar pel patchwork, que encara m'agrada però "a la meva manera", després molts monogràfics, molt youtube i molta tossudessa van fer-me arrivar al nivell que tinc ara.
Quan algú em diu "Noia, quines mans tens" sempre dic el mateix: això és qüestió de ser tossut, una cossa mai et sortirà bé a la primera, s'ha de repetir i repetir i repetir.... oi que sabeu de que parlo?
Doncs de totes aquelles que els primers anys de febre handmade vam agafar les agulles, moltes s'han quedat pel camí per manca de tossudessa o perquè realment aquest món per a fer un tastet ja els agradava, però no com per a dedicar-li tantes hores.
Les que hem "aguantat", hem aprés a aprendre per nosaltres mateixes, ens hem buscat la vida per a trobar materials per Internet a bons preus, i ja sabem quins tallers és interessant anar-hi i quins altres no.
És a dir, per a mi no és que la febre handmade s'hagi acabat, sinó que les pardilles que no sabíem ni com agafar l'agulla de ganxet ara no necessitem anar (tant, és clar que sempre hi ha cosses noves per a aprendre!!) a fer tallers, i el material sabem on trobar-l'ho a preus raonables, per tant aquestes botigues que hi havia per Barcelona, o abaixen preus per a poder competir amb el que pots trobar per Internet, o s'inventen nous cursos o noves tècniques per a que ens piqui el cuc d'anar-hi.
Qué és el que manca per a mi? El sentiment de comunitat. Aprendre labors no és només possar-se un video de Youtube i repetir fins que la cosa té alguna forma reconeixible, per a mi és seure amb amigues, compartir idees, trucs, patrons. Potser el tema ara no és fer un curs de ganxet, sinó donar un lloc agradable on grups de noies que fan ganxet puguin intercanviar coneixements... no sería maquíssim?
Ja fa dos anys que vaig fundar el grup d'
Urban Knitting Cornellà, per a mi el projecte més maco que he fet mai. Han passat moltes dones, hem compartit moments màgics irrepetibles, hem xerrat molt, de labors i de temes personals que res tenen a veure amb les labors, ens hem sentit creatives, gamberres, solidàries, col·laboratives.... i cadascuna de nosaltres tenim un nivell diferent per a aprendre a l'hora de teixir, però ens ajudem i ens recolzem per a aprendre les unes de les altres.
Bé, això és una reflexió personal, potser no és així, potser ha sigut casualitat que 3 botigues que m'encantàven hàgin tancat, a veure com evoluciona el tema durant aquest 2015.
Per cert, les botigues són:
- Nido de Abeja. Pel que sembla la seva inquieta propietària vol canviar d'aires, tot i que la botiga román oberta, ara com a Le jardin de Juliette.
http://www.nidoabeja.com/2014/12/despedida-y-bienvenida.html
- Llaneria Del Revés. Sembla ser que la fórmula de llanes ecològiques i naturals no ha funcionat gaire bé, els preus eren molt elevats tot i que la qualitat s'ho valia.
http://thecraftydays.com/del-reves-abaixa-la-persiana/
- - I love kutchi. La mini botiga de la Barceloneta abaixa la persiana, en aquest cas per una bona causa: un bebé!! Tot i que la botiga virtual continuarà venent aquestes teles que em fan tornar boja!!
http://ilovekutchi-shop.blogspot.com.es/
Molta sort en els seus nous projectes a totes 3, segur que continueu fent les cosses tan maravellosament com sempre!!
